Notícies8 de juliol de 2019

La simulació i el treball en equip interdisciplinari

Des de fa dècades, en l’àmbit de la gestió i el lideratge amb els professionals de la salut, s’ha volgut promoure el treball cooperatiu i interdisciplinari. Són diverses les evidències científiques que ens condueixen a pensar que els models de gestió assistencial poden afectar en la millora i l’eficiència en l’assoliment dels objectius. En aquest sentit, la col·laboració i el treball en equip són eixos imprescindibles per estructurar un canvi de model assistencial.

Les organitzacions donem cada vegada més valor al treball en equip efectiu com a millora de l’eficiència i la productivitat. Per tot això ens preocupem d’entrenar els diferents equips per tal que puguin treballar de manera eficaç. I això no només afavoreix en els resultats del centre, sinó que podem afirmar que una de les claus per garantir la continuïtat assistencial dels pacients entre nivells assistencials és la col·laboració de tots els professionals que en tenen cura. A la vegada, també s’ha demostrat que millora la satisfacció laboral i la motivació del personal.

Com tots coneixem, existeixen diversos professionals amb itineraris formatius, experiències i raons de ser i de fer molt diferents que conviuen en un mateix servei atenent a un mateix pacient. Tots ells interactuen, sovint de manera simultània, sobre aquesta mateixa persona, fent del treball interdisciplinari la raó de ser de l’atenció assistencial.

És habitual que formem els nostres professionals en habilitats tècniques, però no tant que ho fem en habilitats socials i/o dinàmiques de grup. Hem de pensar que totes les persones que s’uneixen per treballar adquireixen totes les característiques dels grups socials: pressió del grup, conflictes, adopció de rols. Què passa quan han de treballar juntes persones que no es coneixen o que no tenen confiança entre elles? Quan existeixen prejudicis?

La simulació, com a metodologia docent, aporta una diferència significativa respecte a d’altres metodologies. Els professionals s’involucren de manera plena, reflexionen i observen. Generen noves idees i nous conceptes i els utilitzen per prendre decisions i resoldre problemes. Aprendre a través de l’experiència de l’altre, entre iguals, és una experiència molt enriquidora. És la base de la interdisciplinarietat que sovint perilla per les jerarquies (reals i fàctiques), el desconeixement de les funcions o responsabilitats dels altres i per la manca de respecte i confiança.

Completar la meva formació amb el Màster de Simulació d’UManresa m’ha aportat una visió molt àmplia de la formació tal com l’entenia fins el moment, i de ben segur generarà canvis importants en el disseny del nostre pla de formació.

 

Article de Sílvia Graell, directora de l’Hospital de Sant Andreu, per al blog de simulació de l’UManresa.