Notícies19 de setembre de 2019

“Que l’avi no recordi els nostres noms no és normal, encara que fa uns anys molta gent ho creia”

Cristina Pardo és metgessa de la Unitat Ambulatòria de Demències i de la Unitat de Psicogeriatria de l’Hospital de Sant Andreu de Manresa des de fa 15 anys. En motiu del dia 21 de setembre, Dia Mundial de l’Alzheimer, la Dra. Pardo parla sobre la malaltia i de com Sant Andreu Salut atén els pacients i els seus familiars.

  • Quins símptomes poden indicar l’Alzheimer?
  • Els símptomes que ens han d’alertar són la pèrdua de la memòria, sobretot de fets recents. Això normalment va acompanyat de canvis en les habilitats bàsiques de la vida diària, com són les relacionades amb la higiene, el bany, l’alimentació, la continència, etc; i les que tenen a veure amb les habilitats instrumentals, com ara cuinar, comprar, fer servir el telèfon, programar una rentadora, etc. Normalment s’afecten sempre primer les instrumentals i posteriorment les bàsiques.

 

  • Què causa l’Alzheimer? Hi ha més d’un factor?
  • Sí, hi ha més d’un factor que hi pot intervenir. Algunes persones poden tenir un component genètic i, actualment, s’estan fent estudis en aquesta direcció. Però, a més, hi ha factors que poden afavorir l’aparició d’una demència. El més important és l’edat: quan més gran, més risc de patir una demència i per tant una malaltia d’Alzheimer; també intervenen tots els factors de risc cardiovascular: tensió arterial, diabetis, colesterol…tenir antecedents de síndrome depressiva, i els tòxics evidentment: drogues, alcohol…comencem a veure demències associades a ells.

 

  • Ens podem protegir de l’Alzheimer, doncs?
  • No ho podem evitar, però si es cert que si nosaltres tenim els factors predisponents controlats, i una vida activa, física i cognitivament, tindrem més dificultats d’acabar desenvolupant una demència o com a mínim tindrem més recursos per poder solucionar els problemes en el dia a dia.

 

  • Com es diagnostica?
  • Normalment el diagnòstic inicial de presumpció és clínic, per la  simptomatologia. Però sí que hi ha un seguit de proves, com  l’estudi neuropsicològic, proves de neuroimatge, TAC cerebral,  que serveixen per fer el diagnòstic definitiu.

 

  • La part més dura deu ser haver de comunicar la malaltia al pacient i als familiars.
  • Sí. Hi ha molts pacients que en són conscients, que t’ho demanen: “Jo tinc un Alzheimer?”. És un moment difícil. És un dol, pels familiars també, perquè són conscients que aquella persona anirà canviant. Es fan moltes preguntes i s’anticipen “Què passarà quan no em conegui?”. Des de Sant Andreu intentem resoldre els dubtes i, sobretot, intentem fer un acompanyament d’aquestes famílies al llarg de la malaltia.

 

  • Com és aquest acompanyament per part de Sant Andreu Salut?
  • La unitat ambulatòria de Demències està situada a l’Hospital de Sant Andreu; els professionals que en formem part, diagnostiquem, tractem i fem un seguiment periòdic dels pacients. A més, tant pacients com familiars ens poden trucar si en algun moment es descompensen perquè apareix simptomatologia disruptiva (agitació, etc.) i aleshores realitzem ajust terapèutic i, fins i tot, es pot  fer l’ingrés si la simptomatologia ho requereix. En definitiva, tenen una supervisió continua i completa per part nostra.

 

  • Un diagnòstic precoç pot permetre esquivar o retardar l’Alzheimer?
  • Malauradament, avui dia no existeix un tractament per evitar la malaltia, però sí que és cert que quan més precoç és el diagnòstic, més possibilitats de fer previsió de cara al futur.

 

  • I mentrestant com es poden ajudar a malalts i familiars?
  • Mentrestant, és fonamental acompanyar-los. Una cosa és tractar la malaltia i l’altra és acompanyar pacient i familiars en tots els símptomes que apareguin. Això s’està fent a dia d’avui: acompanyem tant en necessitats físiques com en les dificultats a nivell cognitiu. Fem l’acompanyament i ensenyem a les famílies perquè puguin fer-ho.

 

  • Quin és el perfil del pacient d’Alzheimer?
  • Habitualment parlem d’una persona gran, d’uns 80 anys, que sol ser dona, precisament perquè les dones tenen major esperança de vida que els homes. És una malaltia amb més prevalença als països desenvolupats per la mateixa causa, perquè són més longeus.

 

  • Si he cultivat la ment durant tota la meva vida, tinc les mateixes possibilitats de patir Alzheimer?
  • Tens la possibilitat de desenvolupar la malaltia com qualsevol altra persona, però, si la tens, tindràs més recursos per fer-hi front. Un cop es diagnostica la malaltia, si segueixes treballant la ment, tindràs recursos per ser autònom durant un temps més.

 

  • Des del dia que diagnostica l’Alzheimer fins el dia de la mort, passa un període concret de temps?
  • No. Normalment es parla que la vida mitjana d’aquests pacients és d’uns vuit anys des del diagnòstic. Però hi ha un ventall molt ampli de casos: hi ha persones que moren al cap de dos anys i n’hi ha que al cap de quinze encara tenen una qualitat de vida suficientment bona com per poder continuar vivint a casa.

 

  • Estan augmentant els casos d’Alzheimer?
  • El que estan augmentant són els casos diagnosticats. Ara tenim una societat molt més sensibilitzada, les persones consulten molt abans i, el que antigament es veia com un fet normal, avui no es percep així. Per exemple, que l’avi no se’n recordi dels nostres noms no és normal, encara que fa uns anys molta gent ho creia. Avui no, els familiars i els malalts han pres consciencia i consulten i es diagnostiquen més casos i de forma més precoç. També és cert que la població cada vegada és més envellida, per la qual cosa hi ha més casos que es diagnostiquen.

 

  • Si jo sospito que tinc un familiar amb Alzheimer, on he d’anar?
  • El primer que he de fer és adreçar-me al metge de capçalera, ell farà un full de derivació que remetrà a la Unitat Ambulatòria de Demències, que està ubicada a l’Hospital Sant Andreu de Manresa. Aquesta unitat està formada per dos metges geriatres, un neuròleg, dos neuropsicòlegs, una infermera d’enllaç, a més del suport d’una treballadora social i una metgessa psiquiatra per als casos que es pugui necessitar. Es fa una primera visita, a on es valora al pacient, i es demanen les proves complementàries que calguin. La Unitat es va crear per optimitzar els recursos del territori, per evitar duplicitats de proves i poder treballar de forma coordinada.