La comunicació entre les persones és essencial, i més quan parlem de comunicar-se amb una persona que pateix una demència. Aquestes persones poden patir problemes a l’hora d’expressar-se i comprendre, fent difícil entendre-les i que ens entenguin. Tot i això, hem de recordar que esforçar-nos per activar aquesta comunicació és una altra forma d’expressar-li a l’altra persona com n’és d’important per a nosaltres.
Hi ha dos tipus de comunicació: la verbal i la no verbal. La primera és la que mantenim a través de les paraules, mentre que la segona fa referència a aquelles emocions, actituds o gestos que donen una informació molt rellevant pel receptor. La comunicació no verbal engloba el 80% del que expresem.
Què és el llenguatge no verbal?
–La mirada: Mirar a la persona que ens parla és una manera de mostrar interès en què ens diu, reforçant la interacció entre els dos.
–L’expressió facial: La nostra expressió denota l’estat d’ànim. Per tant, mantenir un somriure transmet una actitud positiva, que reforça el missatge i l’ambient.
–Els gestos del cos: La postura, com movem les mans i els braços, i fins i tot com seiem donen una informació important al receptor sobre la nostra atenció o l’estat d’ànim. Podem expressar atenció, concentració o bé cansament, ansietat o excitació.
–El contacte físic: és una eina molt poderosa. Agafar la mà o fer una carícia poden servir perquè l’altra persona recordi qui és i, sobretot, com n’és d’important per a nosaltres. Amb el tacte es motiva, és una sensació per sentir-se viu.
Com millorem la comunicació no verbal?
Quan hem de parlar amb una persona que pateix demència, és molt important assegurar-se que està parant atenció.
Serà idoni que ens posem davant, mirem als ulls i l’anomenem pel seu nom.
També és important fer servir un somriure en tot moment, mantenir una postura i una actitud relaxades o parlar amb un to de veu suau.
Un to elevat transmet sensacions negatives, i aquest acostuma a ser el to que fem servir quan no ens entenen, creant frustració.
Quines dificultats trobem a la comunicació verbal?
A vegades algunes persones tenen dificultats per trobar la paraula que busquen (anomia), així que la canvien (parafàsia) o la descriuen (ús de circumloquis). També podem trobar malats que usen paraules inventades o expressions buides de sentit (allò, doncs això…).
Altres dificultats són no poder seguir el fil de la conversa, construir frases poc coherents o tenir tendència al mutisme (parlar molt poc) o a la verborrea (parlar excessivament).
En fases avançades, podem trobar mutismes, sons o gemecs en comptes de paraules. Conèixer i identificar aquestes dificultats serà de gran ajuda per comprendre la malaltia i facilitar l’acceptació.
Com millorar aquesta comunicació?
Una forma d’ajudar a l’eficiència comunicativa és verbalitzant el nom de la persona abans de començar a parlar-li. Un cop iniciada la conversa, hem d’intentar parlar a poc a poc, clarament i utilitzant paraules senzilles. És important també no utilitzar pronoms i, sobretot, evitar parlar com si no hi fos.
En el cas de donar instruccions, és recomanable que siguin d’una en una, marcant clarament els passos a seguir. Si és necessari, repetirem el que hem de dir totes les vegades que faci falta, sense perdre la calma.
Hem d’evitar fer preguntes obertes: és millor preguntar coses en què la resposta sigui d’escollir una opció (si/no, vols un iogurt o una poma?).
Hem de respectar torns de paraula i esperar el que faci falta perquè l’altra persona respongui.
Per últim, i no menys important, és essencial no fingir que hem entès el que ens han dit, ja que podem provocar frustració.
La comunicació, com hem dit, és essencial entre persones. Buscar temes que motivin i agradin serà important per fer-les sentir estimades. I això és el que realment importa.
Conclusions finals:
Evitar sorolls innecessaris i distractors.
Apropar-nos, posar-nos al seu nivell.
Col·locar-nos davant i mirar als ulls.
Parla poc a poc, vocalitzant i donar temps.
Fer que la comunicació verbal i no verbal coincideixin.
No cridar, no castigar i no infantilitzar.
Acompanyar el missatge verbal amb comunicació no verbal.
