A Sant Andreu Salut fa temps que treballem per poder oferir un suport integral de les cures pal.liatives i el final de vida, tant per a les persones ateses com per a les seves famílies. Oferim servei a la unitat de cures pal·liatius de l’Hospital de Sant Andreu i també als domicilis.
A més, estem treballant per fer realitat un projecte pioner a Catalunya amb un nou espai per l’atenció de les cures pal·liatives, el final de vida i en el procés de dol. Pretén ser un canvi de model assistencial en l’atenció pal·liativa per tal de millorar la qualitat de vida, el confort i el benestar de la persona atesa i la seva família.
Per tot plegat, amb motiu del Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, entrevistem Íñigo Berrio, professional de Sant Andreu Salut, que ha iniciat un projecte de musicoteràpia per a persones ateses a la unitat de cures pal·liatives de l’Hospital de Sant Andreu i als domicilis atesos per l’equip de PADES. Un projecte posat en marxa també gràcies a una subvenció de la Fundació “La Caixa”, que assumeix part del cos.
En què consisteix el projecte i com s’integra la musicoteràpia en les cures pal·liatives?
El projecte apropa la musicoteràpia a l’àmbit hospitalari i domiciliari, amb l’objectiu de donar suport a les persones ateses, familiars i cuidadors. L’essència és oferir un espai on atendre necessitats emocionals, socials i espirituals, fent-ho des de la part sana de la persona, no des de la malaltia. Convido les persones a connectar amb la seva llum, per estar més preparades quan arribi el moment final.
Com vas començar a implicar-te en aquest tipus de projectes?
Sempre he tingut molt present la cura de les persones. Vinc d’una família on cuidar la vulnerabilitat ha estat un valor essencial. A més, la música m’ha acompanyat des de petit. Personalment, vaig viure una experiència d’hospitalització als 13 anys que em va marcar profundament. Allà vaig experimentar el potencial sanador d’espais que permeten connectar amb alguna cosa més enllà de la malaltia. Aquest projecte em permet oferir un espai similar a altres persones.
Quins efectes emocionals has observat que té la musicoteràpia en cures pal·liatives?
Els efectes emocionals poden ser profunds. La musicoteràpia ofereix un espai segur on les persones poden explorar i expressar emocions sense ser jutjades. La música reflecteix les realitats psicològiques internes i permet canalitzar les emocions d’una manera sana. És una forma d’equilibrar el món emocional.
I en l’àmbit físic, quins beneficis té la musicoteràpia, especialment en el maneig del dolor?
Quan la ment es concentra en la música, es pot arribar a un estat on la persona deixa de connectar-se amb la malaltia o el dolor. És com si desapareguessin per un moment, cosa que ofereix alleujament. Això ens recorda que som capaços de comprendre i abraçar el dolor quan reapareix.
Quin efecte té la musicoteràpia les famílies i els cuidadors?
La musicoteràpia no només impacta la persona atesa, sinó que també afecta tot el seu entorn. Les emocions dels familiars sovint estan bloquejades i no s’expressen eficientment. Atendre aquestes persones és essencial perquè el procés de final de vida sigui menys resistent i més equilibrat.
Quins són els principals reptes en aquest tipus de projectes?
El desconeixement de la musicoteràpia és un repte. La música pot sanar, però moltes vegades el procés arriba quan la situació està molt avançada, amb famílies tancades en la por i la desorientació. I els espais hospitalaris no sempre són adequats per crear un ambient de calma i serenitat, que és justament el que necessiten les persones en fase pal·liativa.
Hi ha alguna experiència que t’hagi impactat especialment?
Recordo un cas en què, després de cada sessió, milloraven les constants vitals i la percepció del dolor. També vaig ser testimoni de com la relació entre una persona atesa i el seu fill va millorar, passant d’una manca de comunicació a un espai de sinceritat. Aquestes transformacions són freqüents gràcies a la música.
Creus que la musicoteràpia hauria de tenir un paper més destacat en les cures pal·liatives?
Sí, crec que la musicoteràpia hauria d’estar completament integrada en les cures pal·liatives, com ja ho està en països com el Canadà o Alemanya. L’art és un agent sanador, i estic segur que cada cop més la societat ho entendrà així.
Quin consell donaries a altres professionals que vulguin començar a treballar en aquest àmbit?
Parar, escoltar i sortir de la zona de confort. Ens hem d’atrevir a experimentar les nostres virtuts per oferir una atenció de qualitat, coherent amb nosaltres mateixos. Això fa que les institucions tinguin professionals motivats i en constant creixement.
