A finals de l’any 2016 l’Hospital de Sant Andreu va crear la figura de l’infermer gestor d’ostomies, que es va implementar per donar resposta al creixent número de persones que anualment s’ostomitzen a la regió sanitària de la Catalunya Central i que va assumir Josep Enrique. Enrique suma més de 25 anys de trajectòria a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa i ara ha recollit l’experiència al llibre “Gestión de las Ostomías en el Ámbito de un Centro Sociosanitario”. A través de la publicació dona a conèixer la feina que es fa amb els pacients ostomitzats en l’entorn sociosanitari. De fet, segons les dades existents, l’Hospital de Sant Andreu és el segon centre sociosanitari de com a mínim tota la demarcació de Barcelona que té una persona referent en ostomies. El llibre ha estat publicat per l’Editorial Académica Española (EAE) i es pot adquirir a través dels portals online Morebooks i Amazon. Avui, l’entrevistem.
Què són les ostomies?
Hi ha diferents tipus d’ostomies, en funció de l’òrgan que afecten, però a grans trets les podem dividir en dos grups. Per una banda hi ha les d’eliminació, i per altra, les de nutrició. Quan parlem d’una ostomia d’eliminació ens referim a una obertura artificial que es crea habitualment a la zona de l’abdomen durant el procés d’una intervenció quirúrgica per tal d’exterioritzar una porció d’intestí o bé del sistema urinari, ja que hi ha un problema mèdic que impedeix que la persona pugui defecar o miccionar de manera normal o fisiològica pels orificis naturals destinats a aquesta funció. Per tant, a través d’aquesta ostomia o “nou orifici”, la persona expulsa dins una bossa la femta, la orina o altres secrecions corporals. D’altra banda, una ostomia de nutrició també fa referència a la creació d’un orifici artificial a la paret abdominal, a través del qual s’introdueix una sonda que connecta amb l’estómac, i per la qual la persona s’alimenta, s’hidrata i s’administra medicació. En aquest cas, les ostomies es fan per aquells pacients els quals no es poden nodrir a través de boca, també com a conseqüència d’algun tipus de malaltia que els ho impedeix.
A l’Hospital Sant Andreu es concentren molts casos d’ostomies?
L’Hospital de Sant Andreu, com a centre sociosanitari i no pas com a centre hospitalari d’aguts que tothom té conceptualitzat, atén a una àmplia tipologia de pacients, per exemple els convalescents després d’una intervenció quirúrgica, entre ells aquells que poden requerir la creació d’una ostomia, o bé el pacient pal·liatiu, del qual un elevat percentatge és algú diagnosticat d’alguna malaltia oncològica. Per tant, sí, Sant Andreu rep un nombre cada cop més considerable de pacients ostomitzats. De fet, el creixent nombre de persones que anualment s’ostomitzen al nostre principal hospital de referència de zona, el de Sant Joan de Déu, és el que fa que en rebem amb certa freqüència, i òbviament això repercuteix en el nostre dia a dia assistencial. Si parlem de xifres, de forma global puc dir que anualment poden arribar a ingressar al nostre centre entorn de la cinquantena o seixantena de pacients ostomitzats. Concretament en els tres anys que en fem seguiment han estat 159. No obstant i només a punt de curiositat, aquest primer trimestre del 2020 serà el que més ens n’han ingressat, i de llarg, des que en fem el seu cens. De fet entre els mesos de gener i febrer d’enguany ja n’hen tingut 16 casos, per tant, si no es torça la tendència, l’any actual pinta maneres.
Per tant, els casos d’ostomia van en augment?
Sí. Les ostomies cada cop aniran a més. Avui dia s’estima que al nostre país hi poden haver unes 100.000 persones ostomitzades i també es calcula que s’ostomitzen unes 11.000 persones cada any.
A què es deu aquest augment?
A la creixent incidència de les malalties que ocasionen que s’hagi d’ostomitzar a una persona. Per exemple, malalties que puguin afectar el sistema digestiu (càncer de recte o de colon, malaltia intestinal inflamatòria, etc.), el sistema urològic (càncer de bufeta, entre d’altres), o qualsevol malaltia que pugui alterar el sistema digestiu alt (malalties oncològiques de cap i coll, malalties neurodegeneratives, etc). Són moltes les causes que poden fer que algú precisi d’una ostomia al llarg de la seva vida i algunes d’aquestes causes tenen a veure amb els hàbits de vida, com el sedentarisme, la obesitat, el tabac, l’entorn en el qual ens movem. I, evidentment l’envelliment i l’augment de l’esperança de vida també hi tenen a veure.
Fa tres anys es va crear la figura d’un infermer gestor de casos de pacients ostomitzats, que assumeix vostè. Quins avantatges proporciona?
El fet de que el nostre hospital des de fa més de tres anys tingui la figura d’un infermer de referència que fa el seguiment d’aquest tipus de pacient ens permet començar a poder identificar el nombre de casos i totes les complicacions que poden comportar i envoltar a aquestes persones, i per tant, començar a extreure dades que fins ara, com a mínim, en l’àmbit sociosanitari, eren totalment inèdites.
Què aporta aquest model a Sant Andreu Salut?
Doncs, d’entrada ens hem posat al dia en aquesta especialització de la infermeria, i hem començat a aplicar aquestes evidències científiques i expertesa, en benefici de la persona i del professional que l’assisteix. S’ha iniciat un nou camí que fins ara no hi era. Mica en mica, s’ha anat implementant una manera de fer, que crec que fins ara, és positiva per ambdues parts: pacients i professionals. Té avantatges pel propi pacient, ja que aconseguim minimitzar el temps d’espera que passa entre la detecció d’una complicació i el seu abordatge. Per fer aquest abordatge, i en el cas de l’aparició d’una complicació evitem que el pacient s’hagi de traslladar a un servei d’urgències, amb el conseqüent trasbals que pot suposar. D’altra banda, es pot anar fent el seguiment in situ de l’evolució d’aquesta possible complicació un cop abordada, minimitzant les visites de control a la consulta d’estomateràpia d’Althaia, i en el cas de ser necessària la implicació d’aquesta estomaterapeuta, disposem d’una línia de contacte directe amb ella, cosa que també suposa una disminució del temps d’espera per solucionar la complicació o la derivació a l’especialista que correspongui. També té avantatges pel professional del nostre centre, ja que podem assessorar-lo en el tracte diari del pacient, ajudar-lo davant de dubtes o dificultats a l’hora de tractar algun tipus de complicació o problema que sorgeixi.
Com es gestionen les ostomies en un centre sociosanitari?
Des del moment en que un pacient ostomitzat ingressa en alguna de les plantes de l’Hospital de Sant Andreu es fa una valoració inicial d’aquesta persona per tal d’identificar el tipus d’ostomia que presenta, poder veure si hi ha algun tipus de complicació i, en cas afirmatiu, abordar-la, tot donant suport als diferents equips d’infermeria del centre que estan a càrrec d’aquest pacient. Un altre punt important a determinar és valorar el grau d’autonomia que té la persona o bé el seu cuidador principal respecte el maneig i les cures que requereix aquesta ostomia, i en el cas de detectar qualsevol mancança o dubte, fer el servei d’assessorament i d’educació sanitària escaient amb la finalitat de que s’aconsegueixi la plena autonomia al respecte. Tot plegat, es pretén que es puguin resoldre o, com a mínim, minimitzar, els dubtes i complicacions que pot ocasionar una ostomia, tant al propi pacient durant l’estada amb nosaltres, com al personal d’infermeria que està més relacionat amb les cures i atencions d’aquesta persona durant l’ingrés hospitalari.
I tota aquesta experiència i dades obtingudes queden plasmades al seu llibre, tot i que abans ja havia publicat un article sobre ostomies.
Sí, arran de la tasca que faig com a infermer referent en ostomies de l’Hospital de Sant Andreu vaig tenir ocasió de presentar una comunicació oral en el congrés organitzat per la Sociedad Española de Enfermería Geriátrica i Gerontológica, que es va celebrar el 2018 a Girona. Sembla que d’entrada la presentació i el seu contingut van agradar, i em van animar a convertir aquella comunicació oral en un possible article científic per optar a publicar-lo a la revista que edita aquesta institució. Així ho vaig fer, i el manuscrit va ser aprovat per a la seva publicació. A partir d’aquí, han anat sorgint altres propostes de publicació, de les quals, la del llibre és la que ja ha s’ha publicat. Ara n’hi ha una altra que està en vies de poder dur-se a terme, en aquest cas un nou article que estic confeccionant.
El llibre ‘Gestión de las Ostomías en el Ámbito de un Centro Sociosanitario’ va adreçat a professionals. Com s’estructura?
El llibre es podria dividir en quatre parts. La primera és un recull de dades de tota la feina feta durant aquests més de tres anys a l’Hospital de Sant Andreu. Es tracta de xifres que serveixen per donar rellevància a aquest treball fet al nostre centre. En la segona part es reivindica la importància i la necessitat d’implementar aquesta especialització de la infermeria en el marc del nostre sistema sanitari, ja que es demostra científicament que només aporta avantatges. La tercera part és un recull de bibliografia ja publicada fins ara, en la que es parla de les recomanacions i evidencies científiques que avalen una determinada manera de “cuidar” d’una ostomia i de la pell del voltant d’aquesta ostomia, i que pot ser vàlida tant pel personal sanitari de qualsevol institució com per qualsevol usuari ostomitzat. I la darrera part és un estudi epidemiològic que ens permet fer una fotografia de la tipologia de pacient ostomitzat en el nostre entorn social i geogràfic.
Quin objectiu té el llibre?
En definitiva donar a conèixer la feina que es fa envers els pacients ostomitzats en l’entorn sociosanitari. De fet, pràcticament no hi ha dades al respecte, i el nostre centre, pel què em consta a mi, és el segon centre sociosanitari de com a mínim tota la província de Barcelona que té una persona referent en ostomies. I per tant crec que és important que aquestes dades i tota aquesta feina que es fa no quedin en l’anonimat.
