Aquest dissabte dia 12, i com cada segon dissabte del mes d’octubre, se celebra el Dia Mundial de les Cures Pal·liatives. A Sant Andreu Salut hem volgut entrevistar el doctor Cristòfol Ortega, director mèdic de l’Hospital Sant Andreu de Manresa i responsable de la Unitat de Cures Pal·liatives des de fa 23 anys, moment en que es va posar en marxa la unitat.
-Què són les cures pal·liatives?
–Per desgràcia, les cures pal·liatives només es coneixen quan es necessiten. Precisament per això, per a moltes persones és un descobriment. Bàsicament les cures pal·liatives són una disciplina que tracta els pacients i les seves famílies que es troben en una situació de malaltia avançada en la que no hi ha possibilitats de tractament específic i en la que apareixen múltiples complicacions, no únicament físiques sinó també emocionals i socials, amb l’objectiu del benestar i la qualitat de vida.
-Quin és el perfil de l’usuari receptor de les cures pal·liatives?
–El perfil és molt ampli. Pràcticament totes les persones amb malalties cròniques, com ara les insuficiències d’òrgan (insuficiències cardíaques, insuficiències hepàtiques, insuficiències renals, insuficiències), amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA), esclerosi múltiple, demències o Parkinson avançat en són susceptibles. Evidentment, el càncer és la paradigmàtica, per on es van començar a aplicar les cures pal·liatives, concretament al Regne Unit. A les cures pal·liatives pot accedir qualsevol persona que es trobi en aquesta circumstància de malaltia avançada.
-Quines pràctiques dueu a terme els professionals de la Unitat de Cures Pal·liatives?
-Clàssicament, els pacients terminals o en situació de malaltia avançada eren una mica abandonats. Nosaltres sempre diem que es poden fer moltes coses fins al moment final, basades en cuidar aquesta persona. Cuidar sobretot procurant que tinguin els símptomes ben controlats. Si són pacients que tenen dolor, controlar bé el dolor; si són pacients que tenen disnea o ofec, controlar aquest ofec; o els vòmits. Primer controlar físicament i, en segon lloc, tenir una bona informació i comunicació. Moltes vegades, els pacients i les famílies tenen molt mancança d’estar informats dels passos que s’estan fent a cada moment i de la situació de la malaltia. És important que sàpiguen en tot moment com està el seu familiar i que nosaltres fem una adaptació del servei a les necessitats del pacient, i no a la inversa. Per començar, les unitats de pal·liatius han de ser petites, no podem tenir 40 pacients; la nostra en concret té 14 llits. D’altra banda, hem de tenir sempre la capacitat d’adaptar-nos a les seves necessitats i demandes. Amb això, vull dir que si un pacient ha passat una mala nit i aquell matí toca bany, ens el podem saltar i fer-lo en un altre moment; igual que a l’hora dels àpats: si quan se serveix el dinar no té gana, no passa res, se servirà més tard. El personal està format per fer front i adaptar-se a les necessitats concretes de cada pacient i moment.
-Com és l’atenció als familiars?
–Hem de tenir present que la família habitualment està patint un dol anticipat. Per això, és tan important donar-los el màxim d’informació sobre el procés del seu familiar i oferir-los tot el suport emocional per detectar, a través de la figura de la psicòloga, si són susceptibles de patir un dol patològic o no.
-Què diferencia una unitat de pal·liatius de la resta?
-Els nostres objectius son diferents: nosaltres no podem curar perquè treballem amb malalties cròniques avançades, amb malalties oncològiques al final de vida. Per això vetllem moltíssim pel control simptomàtic: som experts en control simptomàtic, amb informació i amb suport emocional. Aquesta és la diferència. No tenim grans aparells ni tecnologies punta, però tenim les persones, que és allò important en aquests moments.
-Qui forma la Unitat de Cures Pal·liatives de Sant Andreu Salut?
-Dins l’equip de cures pal·liatives hi ha un metge responsable, hi ha algun metge adjunt que puntualment fa suport, tots els metges de guàrdia, tres infermeres (una per cada torn) i dos auxiliars per cada torn. A més a més, comptem amb la psicòloga, la terapeuta ocupacional, la fisioterapeuta i el suport espiritual, que és molt important en aquests pacients, sobretot perquè als moments finals puguin explicar els seus desitjos i creences.
-Estar ingressat a aquesta unitat és sinònim de venir a morir?
-No, en absolut. No tothom que està ingressat a la Unitat de Pal·liatius mor aquí. De fet, tenim un 30% d’altes a domicili. Pot ingressar un pacient o una família que tingui una crisi de necessitats. Quines són aquestes crisis? Un descontrol simptomàtic, un dolor mal controlat, que un cop controlat poden tornar a domicili; una crisi emocional, per exemple, o el síndrome del Burnout per part del cuidador. Les persones que són alta no és que els curem, però sí que els estabilitzem. De fet, funcionem seguint un circuit tancat: quan donem l’alta a domicili hi ha un equip especialitzat en domicili que és el PADES, Programa d’atenció domiciliària – Equip de suport, que amb el suport del metge de capçalera, fa seguiment d’aquest pacient.
