Notícies23 d'abril de 2020

La Journal of Healthcare Quality Research publica un estudi liderat per la doctora Raquel Gómez, metgessa geriatra de l’Hospital Sant Andreu

La revista científica Journal of Healthcare Quality Research acaba de publicar un estudi liderat per la doctora Raquel Gómez Cortijo, metgessa geriatra de la Unitat de Convalescència de l’Hospital Sant Andreu, que demostra com, a través d’una determinada intervenció, es pot reduir la prevalença de l’anomenada prescripció potencialment inadequada en pacients de més de 65 anys. L’estudi, en el que han participat també les metgesses Pilar Flotats, Marcia Iparraguirre, Dolors Cubí, Olga Sabartés, Amàlia Castellarnau, Irene Oller i Anna Arnau del  Servei de Farmàcia i de la Unitat de Recerca i Innovació de la Fundació Althaia respectivament, es titula ‘Adequació de la prescripció farmacològica durant l’ingrés en un centre sociosanitari: experiència clínica amb els criteris STOPP/START’.

La investigació de la doctora Gómez i el seu equip posa sobre la taula com, mitjançant la valoració geriàtrica i l’ús dels criteris STOPP-START (una eina validada per avaluar adequació de prescripció farmacològica a la gent gran) es pot reduir significativament la prevalença de l’anomenada prescripció potencialment inadequada (PPI) en pacients ingressats en un centre sociosanitari.

Tal i com ha explicat la doctora Raquel Gómez, es tracta d’un estudi observacional i retrospectiu, en el qual es van incloure 247 pacients majors de 65 anys ingressats de manera consecutiva a unitats de convalescència i llarga estada.  La informació de l’estudi es va obtenir revisant la història clínica dels pacients. L’objectiu de l´estudi va ser conèixer la prevalença de la prescripció potencialment inadequada (PPI) en pacients geriàtrics segons la utilització dels criteris STOPP-START.

La metgessa geriatra de la Unitat de Convalescència de l’Hospital Sant Andreu assenyala que “el pacient ancià és especialment vulnerable a la prescripció potencialment inadequada degut a les seves particulars característiques fisiològiques, comorbiditat o la polimedicació”, i que l’estudi ha permès determinar que, “malgrat aquestes dificultats, és possible una prescripció de major qualitat, valorant de manera individualitzada el risc-benefici de cada fàrmac en particular”.