Amb motiu del Dia Internacional de la Infermeria, la directora d’infermeria de Sant Andreu, Cristina Bergillos, juntament amb les també professionals de la infermeria Teresa Segarra, Montserrat Vila, Raquel Coma, Carme Valiente, van publicar un article d’opinió al diari Regió7 el passat 12 de maig.
A continuació, el reproduïm:
L’any 2020 ha estat designat per l’OMS (Organització Mundial de la Salut), juntament amb el CIE (Consell Internacional d’Infermeria) i altres organitzacions, com l’Any Internacional del Personal d’Infermeria i de les Llevadores, en reconeixement a la nostra funció essencial dins dels sistemes de salut per tal d’aconseguir una cobertura sanitària universal i amb l’objectiu de donar a conèixer la feina que fem. Mai hauríem pensat que aquesta celebració coincidiria amb una crisi sanitària com la que estem vivint a causa de la Covid-19, i que aquesta pandèmia es convertiria, malgrat tot, en una plataforma per fer-nos més visibles i mostrar al món qui som les infermeres i què fem.
Les infermeres, fonamentalment, cuidem i acompanyem durant totes les etapes de la vida, hi som des del naixement fins al moment de la mort. Aquest acompanyament està sent palès aquests dies als centres assistencials, quan, en absència de la família, qui ha donat la mà i ha estat acompanyant els últims moments de vida de moltes persones han sigut les infermeres. Però les infermeres també curem quan les teràpies que apliquem ho permeten, eduquem per prevenir i millorar l’estat de salut de les comunitats, liderem equips, gestionem, fem recerca i, per això, defensem poder disposar dels recursos apropiats i suficients en un sistema de salut que sigui accessible i segur per a tota la ciutadania.
La nostra responsabilitat i situació privilegiada dins de les organitzacions de salut, com a col·lectiu majoritari i el que passa més temps amb les persones, ens dona una visió holística i integral de les necessitats de salut que tenen els ciutadans i ens fa imprescindibles a l’hora de decidir les polítiques més adients que cal donar a la societat.
Coincideix aquesta celebració amb el bicentenari del naixement de Florence Nightingale, infermera anglesa a qui es reconeix l’establiment de les bases del que avui és la nostra professió. Tot i els anys que han passat, gran part dels seus ensenyaments continuen essent vàlids en l’actualitat; les mesures d’higiene general i el rentat de mans que va implementar als hospitals anglesos durant la guerra de Crimea van ajudar a fer que la mortalitat dels soldats d’aquell moment passés del 40 % al 2 % aproximadament. En moments com els que vivim en l’actualitat, aquestes mesures continuen essent clau. Molts autors també la reconeixen com la primera líder a plantejar polítiques i solucions per a la millora de la salut de les comunitats des de l’òptica de la infermeria.
Celebrar l’any 2020 com l’any de les infermeres i llevadores a nivell mundial, sota el paraigua de l’Organització Mundial de la Salut i en reconeixement a la feina feta per Florence Nightingale, ens permet també posar sobre la taula els reptes i les reivindicacions que com a col·lectiu tenim. Segons el director general del CIE, cal aprofitar aquest reconeixement que rebem per part de la societat, i que ara durant la pandèmia per la Covid-19 s’ha vist potenciat, per treballar i aconseguir els nostres objectius:
1. A nivell mundial es necessiten més de 9 milions d’infermeres i llevadores. Cal pensar en formar-ne més i sobretot cal mantenir les que ja ho són, cosa que només serà possible si es milloren les condicions laborals, els sous, el respecte i el valor social que tenim, així com les recompenses durant tota la carrera professional.
2. Cal que les infermeres ocupin llocs de lideratge i puguin desenvolupar totes les seves competències i el seu potencial per abordar els nous models d’atenció a la salut. S’han de potenciar i posar en marxa legislacions que permetin el desenvolupament de rols avançats d’infermeria i que contemplin que les infermeres estiguem presents en els processos de disseny i d’implementació de noves polítiques.
3. Finalment, cal també que treballem per posar fi als mites i la imatge de la professió. Si volem afrontar la desigualtat al món, cal que abordem els temes de gènere i desigualtat a la nostra professió.
Florence Nightingale va ser el punt de partida de la infermeria professional, durant aquests 200 anys les infermeres hem fet molt, però podem fer molt més. A nivell mundial som un col·lectiu de més de 20 milions de professionals, tenim la potencialitat i les capacitats necessàries per ajudar les perso-nes del nostre entorn a millorar la seva salut, i per impulsar els canvis socials necessaris que garanteixin una societat més justa i igualitària.
