Professionals de la psicologia de la Unitat ambulatòria de demències de l’Hospital de Sant Andreu de Manresa ens donen, en aquest article, 10 consells per a una millor convivència i atenció de persones amb demència, durant la pandèmia per covid-19.
- Establir rutines i horaris. Amb la situació d’excepcionalitat que vivim a causa de la covid-19, és molt possible que algunes de les rutines habituals de les persones amb deteriorament cognitiu no es puguin dur a terme, com per exemple, anar al centre de dia, anar al casal, visitar familiar i amics, etc. Això implica per ell/a la pèrdua de punts de referència en el seu dia a dia i probablement tingui dificultats per assimilar-ho i li suposi major desorientació.
Per això es fa necessari restablir noves rutines i horaris. És bàsic que el dia a dia tingui un ordre, unes seqüències planificades d’activitats al matí, tarda i nit.2 - Mantenir els hàbits d’higiene i vestir-se. Cal vestir-se igualment per no caure en la descurança i apatia. Evitar anar amb pijama per casa durant el dia ni que no es pugui sortir
- Alimentar-se de forma saludable. Seguir una dieta sana, equilibrada i variada. També potenciar una bona hidratació durant el dia (beure aigua ni que el pacient digui que no té set).
- Fer exercici físic. Evitar que el pacient resti al llit o tot el dia assegut al sofà. Es pot fer activitat física a casa, preferiblement durant el matí (flexionar cames, estirar braços, caminar pel pis fent un circuit, etc.).
- Estimular la ment. Practicar activitats de forma divertida a partir de les seves aficions i interessos i que li siguin motivadors (pintar mandales, fer àlbums de fotos, crear rams de flors a partir de flors seques, fer sudokus, etc. escoltar música de la seva època -estimula emocions positives-, llegir en veu alta, mirar en companyia una pel·lícula que li agradava, etc.).
- Fer-los partícips. Estimular-los perquè ens ajudin en tasques domèstiques (plegar roba, col·laborar en fer el dinar, parar taula, escombrar…), així se sentiran útils i la seva autoestima augmentarà.
- Mantenir la comunicació amb el malalt. La comunicació amb el malalt requereix paciència. Les frases han de ser curtes i entenedores. Repetir la mateixa informació les vegades que calgui. Recordar que gairebé és més important el “com ho diem” que el “què diem”, el nostre to de veu, els gestos, etc. Les abraçades i el tacte com a mostra d’afectivitat és l’últim que es perd.
- Potenciar la socialització, dins les precaucions establertes. Mantenir les relacions familiars i amb amics (estonetes poder parlar per telèfon o videotrucada amb fills, néts, amics, etc.). Això ajudarà a evitar el sentiment de solitud.
- El descans nocturn. Ha de formar part de la rutina establerta, l’hora d’anar a dormir i llevar-se. Després de sopar i abans d’anar a dormir, dedicar una estona a gaudir d’un espai tranquil i relaxat, això ajudarà a descansar millor i afavorir un adequat cicle de son-vigília.
- Humor. Intentar en la mesura del possible no perdre el sentit de l’humor en el dia a dia, i recordar que el nostre benestar influeix en el benestar el pacient.
